Home / català / Voluntaris heroics per la llibertat

Voluntaris heroics per la llibertat

osjk12017 marca el 80è aniversari de l’enfonsament del transatlàntic “Ciutat de Barcelona”, que portava Brigadistes Internacionals (voluntaris socialistes que lluitaven junt amb revolucionaris espanyols en la Guerra Civil de 1936-39 contra el general feixista Francisco Franco).

“El Parc de la Solidaritat” és un nou i important memorial dedicat als lluitadors de les Brigades Internacionals i creat per l’escultor artístic Rob MacDonald de Bad Art.

EspañolEnglishDeutschportuguêsitaliano

James Ivens va entrevistar Rob MacDonald per descobrir aquesta inusual història, així com  decidir el disseny i planejar el procés participatiu per al memorial.

James: què va ocórrer exactament el dia de l’enfonsament, i com es produí aquest?

Rob:  es creu que el “Ciutat de Barcelona” portava a bord fins a 300 brigadistes que anaven a unir-se en la lluita contra el feixisme. Aquest fou enfonsat per un torpede el 30 de maig de 1937, just enfront de la costa de Malgrat de Mar, a Catalunya.

Suposadament, el vaixell portava només civils, ja que els brigadistes s’anaven a unir a la Guerra Civil clandestinament. Tot i així, fou atacat per un submarí feixista cedit per les forces del dictador feixista Benito Mussolini. (Mussolini recolzava les forces ‘nacionals’ en la Guerra Civil, liderades pels feixistes, contra les forces ‘republicanes’ antifeixistes).

La investigació històrica no ha conclòs encara, ja que es basa en documents que eren secrets i encara s’han de contrastar alguns detalls, però sabem que van morir almenys 45 brigadistes. Alguns testimonis parlen de fins a 65 morts. El número real és probablement molt més alt ja que moltes morts no foren registrades. També sabem que almenys 23 homes que van sobreviure al naufragi van morir posteriorment durant el conflicte. Molts altres van aconseguir salvar-se; el soroll del torpede es va sentir en els pobles propers i els pescadors i altres habitants de Malgrat de Mar van córrer al rescat.

Aquest és un fet important en la història de Catalunya però, com en moltes altres històries de la Guerra Civil Espanyola, gran part de la informació s’ha perdut o ha estat silenciada durant els anys de la dictadura feixista, i ara la gent no la coneix. Per l’aniversari d’aquest any estem planejant donar a conèixer la veritat d’aquesta història fascinant i reveladora del seus temps, i començar un procés per a crear un gran memorial.download (2)

James: què t’inspirà a crear el memorial?

 Rob: quan em vaig mudar a Espanya volia involucrar-me en la lluita i tenir una influència sobre la situació d’aquí. El meu coneixement polític de la història d’Espanya era bàsic, així que sempre mostrava interès en aprendre sobre els detalls de la història local. Una de les meves referències polítiques quan era jove van ser les lliçons de la Guerra Civil Espanyola i, com molta gent, em va inspirar la lluita heroica dels brigadistes.

Així que un dia, no molt temps després d’haver arribat, estava perdent el temps al Facebook i vaig trobar alguns testimonis emotius d’homes que havien sobreviscut a l’enfonsament del vaixell. Em va emocionar que cantessin la Internacional, l’himne mundial del socialisme, mentre el vaixell s’enfonsava. Però especialment m’afectà que un home anomenat ‘Rob MacDonald’, un homònim, estava entre aquests homes.

Rob no havia aconseguit arribar a Espanya per unir-se a la lluita, però jo sí. Després d’això sabia que havia de fer una escultura sobre ell. Després d’investigar una mica més, em va quedar clar que tota la història d’aquests brigadistes i la gent de Malgrat de Mar s’havia de conèixer tan àmpliament como fos possible.

James: explica’ns per què vas pensar que aquesta història en particular era tan important.

 Rob: com he dit abans, la major part de la història real del “Ciutat de Barcelona” és desconeguda: que fou un de los submarins de Mussolini el que enfonsà el vaixell, com els brigadistes cantaven la Internacional mentre esperaven la seva mort, i com la gent del poble va córrer en el seu auxili i va aconseguir salvar-ne molts.

Però la història política d’aquest període en sentit més ampli també ha estat sufocada. I aquesta és que aquests homes van venir de l’altre costat del planeta no solament per lluitar contra el feixisme, sinó per un món millor, un món lliure d’opressió, un món socialista.

Crec que ara és el moment per a què els joves de Catalunya, de la resta de l’estat espanyol i del món sàpiguen què defensaven aquests homes, per què van venir a Espanya. I no solament com una lliçó acadèmica d’història, sinó com una lliçó pràctica per entendre i enfrontar-se als problemes actuals.

Els Trumps i Le Pens d’aquest món ens volen fer creure que si no tens treball, habitatge o serveis públics decents és la culpa dels immigrants i dels refugiats que es queden amb tots els recursos. Per aquests defensors del ‘establishment’ capitalista, inclosos els que fan veure ser ‘anti-establishment’ com els populistes de dretes, la culpa sempre és d’algú altre. Volen convertir la ràbia de la classe treballadora, que en realitat ha estat provocada pels atacs dels capitalistes, en odi i culpabilització contra altres treballadors, pobres o oprimits.

Els brigadistes van venir a Espanya per a lluitar contra l’expressió més extrema d’aquestes idees. Defensaven la veritable igualtat, solidaritat i un món socialista. Per a mi aquesta és raó més que suficient per construir un memorial com un exemple, encara que petit, d’humanitat.

James: digues quelcom més de l’obra d’art en si.

 Rob: la inspiració clau és la dels brigadistes cantant la Internacional mentre el vaixell s’enfonsava. Així que el memorial consisteix en 60 escultures de brigadistes cantant. Cadascun serà construït sobre la mateixa plantilla, per expressar la seva unitat, però cada un d’ells es farà a mà individualment i tindran aspectes propis per a celebrar les seves diferències.

Els brigadistes en el vaixell van venir de tot el món: EEUU, Canadà, Bèlgica, Suïssa, Polònia, Alemanya, Gran Bretanya, Àustria, Dinamarca, França, Austràlia, Noruega, Nova Zelanda… Aquests són solament els llocs des d’on alguns d’ells venien, però probablement altres venien d’altres països.

Els 60 brigadistes se situen a bord d’un vaixell de pedra. No volia mostrar l’enfonsament del vaixell, que seria negatiu, sinó que he situat el vaixell ben alt sobre una rèplica del món en pedra. Això converteix el memorial en un petit parc. Així que en el disseny afegim bancs amb forma d’onades, per la qual cosa l’àrea podria ser un lloc on relaxar-se i contemplar-lo tot, i de nou convertir-lo en alguna cosa on la comunitat pot participar.

Però la idea va més enllà d’un memorial de pedra. Volem que es desenvolupi un projecte local amb tallers, recollida d’informació històrica i programes educatius. A través de la col·laboració podrem realment aprendre les lliçons del passat per aplicar-les al món d’avui.

James: com faràs l’escultura?

Rob: serà tallada, cisellada, gravada i polida principalment a mà, utilitzant pedra calcària de la zona. En realitat, la cantera de la qual planejo comprar la pedra està a prop d’una de les últimes línies del front de la Guerra Civil al centre de Catalunya._1

Si els recursos ho permeten, formaré un nou taller a la ciutat de Malgrat especialment per a aquest projecte. Per mi és com aplicar d’alguna forma el mètode dels actors, vull submergir-me en cada aspecte d’aquesta ciutat i de la seva gent. Amb això vull donar l’oportunitat als seus habitants de venir al taller i participar. També vull que la comunitat internacional, que cada estiu omple la ciutat, vingui i participi.

Hi ha molt a fer quan s’esculpeixen 60 escultures de mig metre cada una. Així que també hi haurà oportunitat per a què la gent aprengui una mica sobre l’escultura. La majoria de les persones no tenen l’oportunitat de fer això. L’escultura es veu freqüentment com un art d’elit, i no ho és, pots esculpir amb qualsevol cosa, però és difícil tenir l’oportunitat de fer-ho a aquest nivell.

 

James: així que això serà un projecte participatiu?

 Rob: sí! Vull que la gent em faci tanta companyia com sigui possible al taller. Així tots el crearem junts. Això és important per mi perquè l’enfocament col·laboratiu i inclusiu són centrals per a les idees socialistes que defensaven els brigadistes…

El projecte des del principi és un pont entre la comunitat local i la comunitat internacional. Així que a cada etapa estem intentant enfortir això i fer-ho el motor principal del projecte. Volem involucrar al poble de Malgrat tant com sigui possible en la creació del treball. Per exemple, a part de tenir a gent de Malgrat al taller, tenim la intenció d’involucrar a estudiants de secundària en el disseny del que anomenem “claraboies comunitàries”. Aquests seran excavats amb la forma de finestres de vaixell i explicaran la història d’aquell dia i també en sentit més ampli.

Massa memorials són formes estranyes i abstractes, o blocs de pedres avorrits creats per un artista amagat. Poden estar bé, però no compten amb la participació local i la comunitat per a la qual suposadament s’ha posat allà no sent que realment li pertanyi. Per mi l’art és tant el procés com el resultat. Per això espero poder prendre un camí diferent per aquest projecte.

James: qui està involucrat en el projecte per ara?

Rob: el projecte va començar quan vaig conèixer el grup que havia coordinat els esdeveniments pel 75 aniversari, “Amics del Ciutat de Barcelona”. Alguns d’ells són locals, altres internacionals, i tots estan fent un treball fantàstic d’investigació i recollida d’informació, documentació i promoció de l’esdeveniment.

Entre ells hi ha varis historiadors i un cineasta. Els vaig presentar les meves idees inicials pel projecte i des de llavors hem treballat junts en moltes reunions, fent presentacions per l’ajuntament, gravant un vídeo promocional, etc.

Mentre nosaltres desenvolupàvem el projecte, la gent de Malgrat va començar a involucrar-se com a voluntaris i, per exemple, un arquitecte local ens ha ajudat amb alguns aspectes tècnics. També comptem amb algunes famílies dels supervivents, que han estat tota una inspiració. Fa molt poc, vaig trobar a la família de l’altre Rob MacDonald, que va ser increïble, encara que va requerir d’un munt de temps d’investigació per Internet. Sempre vaig voler contactar amb ells i aquesta ha estat per mi una experiència molt emotiva i profunda.

Tenim el suport de moltes figures del moviment obrer, com Sean Hoyle, president del molt lluitador Sindicat Nacional de Treballadors del Ferrocarril, Marítims i del Transport a Gran Bretanya.

El nostre últim suport és Eric Faulkner, un gran cantant folk que ha escrit una cançó molt emotiva sobre Rob i els brigadistes del ‘Ciutat de Barcelona’. Esperem poder publicar-la per ajudar a aconseguir donatius per al memorial.

James: com podem ajudar?

 Rob: participa! Uneix-te al grup de Facebook (detalls més avall), afegeix i comparteix les nostres experiències mentre posem en marxa el projecte. Volem ser tan transparents i oberts en aquest procés com puguem. També seria genial compartir la història, perquè es una història de gran humanitat, però també perquè sabem que hi ha encara més per descobrir. El primer pas del finançament vindrà d’una campanya de ‘crowd-funding’, pel que qualsevol donació serà benvinguda.

L’any 1938 les Brigades Internacionals van produir un document intern en el que es deia que havia d’haver un memorial per aquests homes en primera línia de platja. Que ells eren “heroics voluntaris per la llibertat” assassinats per “pirates feixistes”. Ara és el seu 80 aniversari, pel que crec que ja és hora de crear-lo.

 

Uneix-te al grup de Facebook: “Ciutat de Barcelona 1937 Memorial”, facebook.com/groups/1613273978897986

Per a donar a la campanya: chuffed.org/project/solidarity-park

Posa’t en contacte amb el projecte: ciudadbcn37@gmail.com

Per a més informació sobre els esdeveniments: ciudaddebarcelona1937.wordpress.com

Per a llegir més sobre Rob i la seva feina: www.robmac.eu

 

El breu qüestionari de Badart…

 

Qui és la teva inspiració artística?

Totes les persones que conec que intenten ser artistes.

Quina és ara mateix la teva obra d’art preferida de les obres d’art d’altres artistes?

Crec que serien els aproximadament 100 artistes del graffiti que estan treballant sobre la paret al costat del meu taller de Barcelona. Hi ha encara espai per a més de 10 treballs. És com la democràcia directa cada dia, durant mesos dos o més imatges apareixen sobre d’altres. Cada una és genial. Em tenen fascinat.

Si no fossis escultor, què series?

Un cosmòleg buscant aliens.

Podries descriure el món actual de les arts en cinc paraules?

Filtrant-se pels barrots de la presó (Nota: en anglès són cinc paraules)

Si tinguessis un desig polític, quin seria?

Que la Revolució Alemanya de 1918 hagués triomfat i la revolució socialista mundial que va començar el 1917 a Rússia hagués pogut continuar. Llavors potser seríem la segona o tercera generació d’un món socialista, i tot el patiment des de llavors no hagués passat.

Scroll To Top